Gent grand

Asseguda al costat d´un llit estrany
Ella es mira
D´una capsa cansada de guardar
Fotografies
Les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
Les visites
Ella posa la ràdio forta i fa
Com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent
La petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc
Les sabatilles
Pensa que necessita més petons
I menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
Que l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.