Miquel abras

Contra tu mateix

Miquel abras
Tros de rata amb orgull
Icona de l'absurd
Capità d'una neurona sense ús
Fill d'un pare oblidat, d'un pare sense nom
Tens la vida enfocada amb un lot brut
Perds les paraules abans de pensar-les
Perds valentia, perds la veritat
Dolça agonia dins la ironia
Que així t´empresona dins del teu món

Ni la cirurgia no et trauria la vena dels ulls
Circularies per la vida trepitjant segur
Per els carrers que t'han prohibit el pas només a tu, a tu
Caus, caus a terra I així et trenques
Caus a terra oblidant l'orgull
Que et priva de ser tu

Boig, tothom et veu perdut
Tothom es fixa en tu
Ningú no ajudaria un noi insegur
Eclipsat pels diners
Per ser més que els demés
Tens una guerra contra tu mateix

Ni la cirurgia no et trauria la vena dels ulls
Circularies per la vida trepitjant segur
Per els carrers que t'han prohibit el pas només a tu, a tu
Caus, caus a terra I així et trenques
Caus a terra oblidant l'orgull
Que et priva ser tu
Caus, caus a terra I així et trenques
Caus a terra oblidant l'orgull
Que et priva ser tu

Encontrou algum erro na letra? Por favor envie uma correção clicando aqui!