Captatio benevolentiae

Provem d'encaixar en escenes boniques,
Amb porcs de diumenge farcits de gavines,
En grans sobretaules on els avis canten,
En nits bora el foc abraçats a una manta.
Es tracta de ser els simpàtics del barri,
Els que ballen i ballen fins que els músics parin,
Irrompre arrogants lluint les millors gales,
En discos amb dones amb feines estables.

I a vegades ens en sortim,
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

Busquem quedar bé en el retaule magnífic,
Dels que van pel món amb posat monolític
I afronten la vida mirant-la a la cara
I un dia contents compren flors a sa mara.
Intentem trampejar per ser persones dignes.
El pare modèlic que volen les filles,
El de la veu greu, el de la mà forta,
Que paga un vermut i que arregla una porta.
I després tancar els ulls i sentir el món en calma,
Hi ha dos ocellets fent piu-piu dalt d’un arbre.
Ben enllestit un gran epitafi
Que arranqui somriures a tots els que passin.

I a vegades ens en sortim,
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.

I a vegades ens en sortim,
I a vegades ens en sortim.
I a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim.
I a vegades se’ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa
Capgira la traca i amb lògic tot fent evident que per un moment
Ens en sortim.